Renaturalización del Dunar en el Remolar

El próximo 13 de Febrero realizaremos una renaturalización de las Dunas del Remolar retirando las plantas exóticas e invasoras de los antiguos Campings. Saldremos a las 9h desde la Plaça dels Voluntaris Olimpics en coche hacia el Remolar, se precisa coche y se compartirán las plazas entre los voluntarios y colaboradores.

Antes de comenzar la jornada se explicará la actividad, las medidas de seguridad y conducta de los voluntarios y colaboradores durante la actividad.

Punto de Encuentro :Plaça de Voluntaris Olimpics Torre Roja. 
Hora: 8:45' -  Hora de Salida: 9h

Ver más

Voluntariado Ambiental en Cal Francés-Remolar

El próximo domingo 04 de Octubre realizaremos una acción de voluntariado ambiental en el Camí y la playa de Can Francés en el Remolar. Esta actividad se realiza para celebrar el día Mundial del Hábitat en Viladecans.

El termino municipal de cuenta con diferentes tipos de hábitat: montaña, Parque agrario, humedales, dunas y playas verdes. Por eso, queremos ayudar en su conservación, limpieza y preservar la fauna y flora de la acción del hombre con actividades de voluntariado.

Detalles de la actividad

1. Recoger restos de plásticos, papel, latas, vidrio, etc.. en el Camí de Cal Francès 
2. Recoger "lagrimas de sirena" y residuos en la playa de Cal Francés
3. Almuerzo en el Remolar
4. Visita de las instalaciones del Remolar
5. Participación en las actividades del Consorci del Delta

Punto de encuentro: Plaça dels Voluntaris, Parc de la Torre Roja a las 9h. 

Importante: El desplazamiento hasta el remolar se realizará en coche. 

Recordar traer agua y un bocadillo

Ver más

Filipines Nord

Les Filipines Nord forma part de l'antiga maresma de les Filipines. La carretera C31 va partir aquesta maresma en dues zones, les "Filipines Nord" (zona humida situada al nord de la C31) i El Remolar-Filipines .

Aquest espai s'ha vist molt afectat pel desviament i condicionament de diferents infraestructures viàries, associades a les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat. Amb la revisió de l'inventari, s'ha reduït la zona humida inicialment inclosa, excloent-ne les zones ocupades per noves infraestructures.

La vegetació d'aquest espai està formada per diverses comunitats característiques de zones aigualoses: jonqueres, prats humits, salicornars, canyissars i canyars. Hi ha taques més localitzades de salicornar dominat per cirialera fruticosa (Sarcocornia fruticosa) i herbeis de salats (Suaeda maritima) i (Suaeda fruticosa).

Un altre ambient destacable són els canals d’aigua i les basses d’inundació permanent. Alguns d’aquests canals conservaven les aigües relativament netes, per la qual cosa eren una reserva per a algunes espècies més exigents en la qualitat de les aigües. És en aquestes zones on es va localitzar l’espargani comú (Sparganium erectum), que tenia aquí l’única localitat en tot el delta del Llobregat. Després de les obres abans esmentades, cal estudiar l'estat d'aquesta espècie a la zona. També s'hi havia citat espècies com la carofícia Chara vulgaris, les poligonàcies Polygonium amphibium i Polygonium salicifolium, el lliri groc (Iris pseudacorus), la llentia d’aigua (Lemna minor) i la boga.

Pel que fa a la fauna, l'espai era una important zona d’alimentació de l’agró roig (Ardea purpurea) i l’arpella (Circus aeruginosus).

Aquest espai s'ha vist molt afectat per la construcció de noves infraestructures viàries, tal com s'ha comentat anteriorment. L'espai també és objecte d’abocaments incontrolats.

Usos

• Regadiu i usos agrícoles

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig
• Abocament de runes i residus inerts
• Colmatació induïda (aportació de terres i altres materials)
• Dessecació per obres de drenatge

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Sobrefreqüentació antròpica
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
• Alteracions directes a la vegetació no determinats

Estat de conservació observat

• Molt deficient

Valoració

Zona d'aiguamolls molt afectada per l'ampliació de l'aeroport i les infraestructures associades.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

• Xarxa Natura 2000

Info: Gencat

Ver más

Zones Humides a Viladecans

Viladecans i el delta del Llobregat conserva una de les zones humides més importants del litoral català. A les zones humides viuen de forma temporal o permenent una gran varietat d'espècies de fauna i flora.

Zones humides a Viladecans:

• Riera de Sant Climent
• Estany del Remolar-Filipines
• Els Reguerons
• Filipines Nord
• LLacunes de Can Dimoni
• Estany de la Muntra
• Balsa de Laminació Parc de la Marina

 

L’evolució dels usos del sòl al delta del Llobregat :1920-2011

En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l’arribada de tot tipus d’usos. Es trenca l’equilibri natural entre l’activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra.

Les zones humides són ecosistemes fràgils i escassos de la Terra

Info: glseobarcelona

Ver más

Llacunes de Can Dimoni

Les llacunes de Can Dimoni són tres basses d’origen artificial, producte d’un antiga activitat extractiva. En total ocupen 4,90 Ha. Es localitzen enmig d‘una zona d’horta, força transformada pel pas de diverses infraestructures i l’aparició d’alguns tallers i petites indústries als darrers anys.

La zona disposa d’un itinerari amb aguait, zona de pic-nic, aparcament amb serveis i petita caseta d’informació. S’utilitza com a espai per a l’educació ambiental, sobretot d’escolars.

La llacuna gran és la més visitada i es troba en un pitjor estat de conservació, degut a la sobrefreqüentació i als usos ramaders. Té un cinyell helofític perimetral de canyissar i boga. 

Les dues basses petites, situades al sud, es troben gairebé unides. L'accés a aquesta zona sol estar tancat mitjançant una barrera-observatori de fusta. Les basses tenen un cinyell helofític format per canyissar i bogues, i al seu entorn hi ha canyars, herbassars humits i jonqueres. Són també un punt de cria del cabusset i el martinet menut i un important dormidor d’ardèides.

Pel que fa a la fauna, s’hi ha citat nidificació d’espècies com el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i rapinyaires nocturnes com l'òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua).

La zona experimenta diversos impactes derivats de la sobrefreqüentació (deixalles, abocaments de runes, alliberament d’espècies exòtiques -tortugues de florida, etc.-), caça i pesca furtives, cremes de vegetació, etc. Les aigües presenten un grau d’eutrofització elevat i estan sotmeses a risc de contaminació i a la sobreexplotació dels aqüífers. El sistema canalitzat de drenatge d’aigües Bonyidor-Fonollar-Riera Roja passa pel límit est d’aquest espai.

Usos

Lleure i esports

Pesca i/o piscifactoria

Ramaderia

Educació ambiental

Regadiu i usos agrícoles

Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

Abocament de runes i residus inerts

Alteració de la circulació de l’aigua

Colmatació natural

Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

Presència d’espècies animals exòtiques

Sobrefreqüentació antròpica

Proximitat autopista/autovia/carretera

Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments

Captacions d'aigua en un radi de 100 m

Estat de conservació observat

Mediocre

Valoració

Conjunt de tres basses –dues de les quals pràcticament unides- resultat d’una antiga extracció d’àrids, naturalitzades com a zona humida. S’hi realitzen activitats d’educació ambiental i tenen interès sobretot pel seu valor pedagògic.

Particularitats ecològiques i biològiques

Important zona de refugi i hivernada d’ocells.

Info: Gencat

Ver más

Els Reguerons

Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la Zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) del delta del Llobregat. El seu àmbit territorial és de gairebé 29 hectàrees. La zona humida aquí considerada, tanmateix, abasta una superfície lleugerament menor, ja que se n’han exclòs alguns sectors de la ZEPA que són destinats a agricultura.

Els Reguerons - Foto: poblescatalunya.com

Als Reguerons dominen, pel que fa a la vegetació, les jonqueres -amb Juncus acutus i crassifolis- i herbassars humits. Hi ha també una extensa zona de canyissar inundat i una llacuna en forma de "U", amb un canyissar i bogar que van reduint progressivament la làmina d'aigua.

En aquest espai s'observa amb regularitat l’arpella (Circus aeroginosus). Igualment, és una àrea de cria del martinet menut (Ixobrychus minutus) i d'alimentació de l'agró roig (Ardea purpurea). A l'hivern, l'espai esdevé un punt de concentració de fredelugues (Vanellus vanellus).

Els Reguerons es localitzen enmig d’una zona de conreus d’horta. Hi ha 3 captacions d'aigua dins l'espai (segons informació facilitada per l'ACA) i d'altres en un radi inferior a 100 m. L'espai rep aigua de diversos canals de reg, per la qual cosa està força eutrofitzat. La presència de ramats d’ovelles, si bé ajuda a mantenir oberta la vegetació, contribueix a augmentar l’eutrofització del medi. L'espai és objecte periòdicament d’alguns abocaments incontrolats. També és zona de passeig i lleure d'alguns veïns, molts d'ells propietaris de gossos. Es produeixen petites ocupacions per conreus als sectors més periferics. La proximitat de l'aeroport genera un impacte sonor important, com a la resta d'espais del Delta.

Aquest espai pertany a l’anomenat Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons.

Usos

• Lleure i esports
• Ramaderia
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Colmatació natural
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Terbolesa de l’aigua
• Abocaments deixalles sòlides
• Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Extensió camps i plantacions
• Alteracions directes a la vegetació no determinats

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

• Bo

Valoració

Zona de mulladius, amb herbassars, jonqueres i canyissars, d'interès pels seus hàbitats i la seva fauna, especialment d'ocells.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

• Xarxa Natura 2000

Info: Gencat

Ver más

Estany del Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat. Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

Estany del Remolar - Foto: Viladecans.cat

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat. El Braç de la Vidala, també situat dins d'aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressenteix de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.

La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals. Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord (Triglochin maritima), la gencianàcia (Centaurium spicatum), la ranunculàcia (Ranunculus peltatu)s, la gramínia (Crypsis aculeata), la poligonàcia (Polygonium salicifolium), algunes orquídees, com Ophrys speculum i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí (Narcissus serotinus) i el lliri groc (Iris pseudacorus).

Maresme de les Filipines - Foto: NaturaScape

Pel que fa als ocells, destaca la presència d'importants poblacions d'anàtides i limícoles a l'hivern, així com d'espècies com la boscarla mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena (Himantopus himantopus), d'importància internacional. També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló (Rallus aquaticus), el rascletó (Porzana parva), l’arpella (Circus aeruginosus) i l’agró roig (Ardea purpurea). A les aigües s'ha citat la presència d’anguiles (Anguilla anguilla), peixos eurihalins i tortugues de rierol (Mauremys leprosa), així com de l’amenaçat fartet (Aphanius iberus). 

Aquesta zona humida havia arribat a ser un espai fortament degradat, on es realitzaven nombrosos abocaments industrials i domèstics no depurats. Actualment, malgrat que es mantenen nivells elevats d’eutrofització, l’aigua ha experimentat una certa millora, sobretot el cos central de l’estany, el Remolar. El braç de la Vidala, en canvi, segueix essent clarament eutròfic, ja que rep les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja.

La millora de la qualitat de l’aigua i una gestió adequada estan facilitant la recuperació dels sistemes naturals. Entre les mesures adoptades es pot destacar la introducció de cavalls camarguesos, que pasturen les maresmes de les Filipines per aclarir les masses de canyissar i pemetre la recuperació d’espècies de flora. Els darrers anys, l’espai s'ha vist molt afectat per les obres d'ampliació de l'aeroport i la construcció de noves infraestructures, que han eliminat el sector conegut com a Pas de les Vaques i han alterat gran part de la zona humida "Filipines Nord", situada al nord. Cal fer esment també, de la presència d’espigons a la desembocadura del Remolar. L'espai formava part del corredor verd Remolar-Filipines-Reguerons, avui destruït i fragmentat.

Usos

• Usos paisatgístics
• Educació ambiental
• Lleure i esports
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Colmatació natural
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig 

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Terbolesa de l’aigua
• Salinització per intrusió marina
• Eutrofització
• Abocaments deixalles sòlides

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Presència d’espècies animals exòtiques
• Sobrefreqüentació antròpica
• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

• Mediocre

Valoració

Zona humida molt diversa, formada per maresmes, aiguamolls, estanys litorals, etc. L'antic sector del Pas de les Vaques s'ha destruït com a conseqüència de l'amplació de l'aeroport.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Zona de biòtop-pont entre grans zones humides
• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus

Figures de protecció

• Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
• Reserva natural parcial Reserva Natural Parcial de Remolar-Filipines
• Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat parcial de Remolar-Filipines

Gestió d'espècies

• Aphanius iberus

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia

Info: gencat
gencat

Ver más

Riera de Sant Climent

La riera de Sant Climent és una riera litoral molt transformada hidrològicament. Tot i tractar-se d’una riera, el buidatge que es va fer del terreny a principis dels anys 90, des de la carretera C31 (autovia de Castelldefels) fins al mar, la va convertir més en un canal d’aigües lèntiques, que no en una riera. El material extret de la riera per fer-ne el buidatge es va abocar en uns terrenys del marge dret, alterant-ne totalment la vegetació. Aquests terrenys es troben ara més d’un metre per sobre la cota inicial i han esdevingut un canyissar sec.

Desembocadura de la riera de Sant Climent Foto: ichn.iec.cat

Les vores del canal estan colonitzades per canyars, canyissars i alguns tamarius. Als fons s'hi havia citat herbassars submergits de fanerògames d’aigua dolça i poblaments de carofícies. Algunes espècies destacables citades són els hidròfits Potamogeton pectinatus i Zannichelia palustris. L'eutrofització creixent de l'espai podria haver comportat la desaparició d'aquestes comunitats i espècies.

Pel que fa a la fauna, l'aspecte més remarcable és la presència habitual a l'espai d'importants poblacions d'anàtides. S'hi ha comprovat també la presència d'espècies interessants d'ocells, com el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus), a més de diverses espècies de peixos, com el llobarro (Dicentrarchus labrax).

Entre els impactes cal destacar l'eutrofització i contaminació de les aigües, els efectes derivats de la proximitat de diverses infraestructures (aeroport i carretera C31) i els rebliments de terres. 

Usos

• Educació ambiental
• Lleure i esports
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Abocament de runes i residus inerts
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Terbolesa de l’aigua
• Salinització per intrusió marina
• Eutrofització
• Vessament d’aigües urbanes
• Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Alteracions directes a la vegetació no determinats
• Sobrefreqüentació antròpica
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

Molt deficient

Valoració

Riera litoral molt transformada per les activitats humanes, que l’han convertida en un ample canal d’aigües encalmades.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats

Figures de protecció

• Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
• Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat

Gestió d'espècies

• Aphanius iberus

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia

Info: gencat

Ver más

Estany de la Murtra

L’estany de la Murtra és una antiga llacuna, que té actualment l'aspecte d'una riera canalitzada entre conreus. Aquest espai natural està situat al costat de la pineda litoral i els camps de cultiu de Gavà i Viladecans

Es tracta d’una de les zones humides del Delta del Llobregat més castigades, tant per la proximitat i efectes de diverses infraestructures com per l'alteració dels fluxos hídrics. Diverses comportes en regulen el nivell d’aigua i l’aïllen del mar. A més, constitueix la via de desguàs dels canals de reg de Viladecans i Gavà, ús aquest que ja s’esmenta en documents de l’edat mitjana.

Foto de elbaix.cat

Pel que fa a la fauna, a l’estany de la Murtra s’hi han citat espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el morell de cap roig (Aythya ferina), la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos, invertebrats aquàtics. La vegetació de l'espai es redueix a una estreta franja de canyars, degut a l'expansió dels conreus.

També és un espai destacat per a la fauna, especialment per a les aus aquàtiques, en trobar-se en l’equador de la ruta migratòria entre el nord d’Europa i Àfrica. Algunes espècies nidificants són la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos i invertebrats aquàtics.

Aquesta zona humida té una superfície d’unes 22 hectàrees. Al límit sud de l'espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries. La qualitat de l’aigua es veu afectada molt negativament pels abocaments de l'EDAR de Gavà i Viladecans, fins a tal punt que el tram final de l'espai té l'aspecte d'una claveguera a l'aire lliure. El potencial ecològic de l’espai també es veu alterat per les infrastructures de l'entorn (soroll, efecte barrera, etc.) i pels abocaments d'aigües d'ús agrícola i industrial.

Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai del PEIN Delta del Llobregat" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000.

Foto de Wikimedia: pere prlpz

Usos

• Lleure i esports
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Entrades d’aigua de depuradores Terbolesa de l’aigua
• Abocaments deixalles sòlides
• Eutrofització Vessament d’aigües urbanes
• Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Presència d’espècies animals exòtiques
• Alteracions directes a la vegetació no determinats
• Sobrefreqüentació antròpica
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
• Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Abocaments d'EDAR en un radi de 100 m

DIAGNOSI

• Estat ecològic (ECELS/QAELS)
• Estat ecològic: Deficient
• ECELS: IV Deficient 30
• QAELS: III Mediocre

Estat de conservació observat

• Molt deficient

Valoració

Antiga llacuna litoral molt transformada, convertida en una riera. L'expansió dels conreus, la greu contaminació de l'aigua i les alteracions hidrològiques afecten molt negativament l'espai E.4. Particularitats ecològiques i biològiques

Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza Important zona de refugi i hivernada d’ocells Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats

RÈGIM DE PROTECCIÓ I GESTIÓ

• Xarxa Natura 2000 - LIC/ZEPA - ES0000146 - Delta del Llobregat
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat

Info: Gencat

Ver más

Recuperació social i ambiental de l'espai fluvial del Llobregat. Tram2

Com ja s’ha esmentat en el tram primer, la intervenció en aquest espai parteix del respecte i l’admiració per l’antiquíssima història del riu Llobregat com a itinerari dins del paisatge, i es concreta en dos objectius. Un és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu, i l’altre la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la connectivitat al llarg de la llera i l’accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten.

La proposta contempla doncs dos punts de vista complementaris: el riu com a ens viu i canviant, ple de vida pel fet de ser un espai natural, amb la seva pròpia dinàmica, i el riu com a espai verd i d'oci periurbà per als ciutadans. Respectant al màxim el medi natural, la proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a espai verd connectat a la ciutat i al seu entorn. La realització del projecte transforma el que era un límit en un accés de certa urbanitat: es connecten els dos marges del riu i es cusen les xarxes de camins preexistents, al mateix temps que s’implanta un tipus de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives, es tracta d'operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l'accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.

Entre les actuacions concretes realitzades en aquest tram destaca el Parc Fluvial de Sant Boi recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per horts il·legals, i situat molt a prop del centre d’una ciutat que, tot i aquesta proximitat, vivia d’esquena al riu ja que accedir-hi resultava pràcticament impossible per als vianants. La nova passera sobre les vies del tren i la carretera de Sant Vicenç genera un còmode recorregut fins a l’espai fluvial, d’unes tres hectàrees, on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera: arbres com ara salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres així com plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Poc més avall, una nova passarel·la permet la connexió de la ciutat de Cornellà amb l’espai fluvial sobrepassant l’autopista, l’autovia i les vies del tren de gran velocitat. És una estructura vital per a l’articulació d’itineraris al llarg dels dos marges del riu. La part central és un mirador excepcional que proporciona una singular visió del riu: es pot apreciar la gran riquesa natural i paisatgística de l’entorn fluvial i alhora la complexitat i organització de les infraestructures metropolitanes.

Una actuació interessant és la implantació de deflectors: es tracta d’uns elements construïts, en forma de triangle, i que projectats amb els pertinents càlculs hidràulics serveixen per estimular la tendència del riu a generar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics fluvials tan aquàtics com terrestres i augmentar la infiltració d’aigua. Aquesta i altres actuacions fetes a la llera pretenen engegar un procés de naturalització de l'espai fluvial a mig i llarg termini per tal de que aquest, amb el pas del temps, vagi establint per ell mateix unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana.

Ver más

Recuperació social i ambiental de l'espai fluvial del Llobregat. Tram1

El riu Llobregat, el vell Rubricatus, és un camí d’aigua des de l’antiguitat, com ens en dóna testimoni la via Hercúlia o Augusta de la Barcino romana, un itinerari històric dins del paisatge metropolità. La recuperació dels camins de ribera com a elements de suport del conjunt de la intervenció mediambiental i paisatgística ha permès estructurar-ne el recorregut amb els accessos a les poblacions veïnes.

El pont del Diable torna a portar-nos al riu. En la seva funció de retrobar la ribera, el camí del Diable simbolitza el retorn de l’home a la natura. La nova rampa d’accés des del marge esquerre representa un homenatge a la cultura de la romanització i a l’espai obert i lliure. El paviment de la rampa és ceràmic, construït amb peces en forma d’espiga d’argila vermella al·ludint al nom del riu (rubricatus = rogenc). En el traçat, metàfores i mitologies de la tradició mediterrània il·lustren sobre la vegetació de l’entorn i el seu significat mític; grafiat al paviment, hi ha l’himne del virolai, en un lloc on s’albira la muntanya sagrada de Montserrat emmarcada per l’ull de l’arc monumental.

La difícil recuperació d’un paisatge riberenc dins d’un àmbit saturat d’infraestructures, indústries i tot tipus de serveis s’ha plantejat mitjançant una gran plantació arbòria. Les masses d’arbres interioritzen un ambient i emmascaren l’entorn exterior al llarg dels camins que, cobrint la traça d’alguna gran canalització, solquen les plataformes fluvials. Al projecte no s’ha pretès simular un escenari vegetal pintoresc, s’ha actuat amb la lògica de la geometria de la malla de plantació, adaptada a la forma de les terrasses. En determinades ocasions i per donar una certa lectura del territori, s’han combinat les espècies arbòries, fonamentalment quan fan el paper de pantalles visuals i acústiques sobre infraestructures i polígons, o quan són per senyalitzar vies d’accés de vianants. La restauració de talussos artificials, la manipulació de petites elevacions per absorbir les descompensacions de traçats industrials, la formació de basses i motes per retenir o conduir les aigües, han configurat el nou relleu de la plataforma alta de la llera.

Una de les actuacions més destacades en el tram metropolità del riu ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca a la zona del meandre de Ca N’Albareda, que l’ha convertit en un espai amb identitat pròpia que contribuirà en gran mesura a la recuperació ambiental i paisatgística d'un punt amb un gran potencial. Són dues basses amb funcions diferenciades: la primera rep l'aigua captada del riu i recrea una zona natural d'aiguamoll, amb talussos i amb illes artificials aptes per al desenvolupament de la flora i la fauna; serveix alhora per decantar la matèria en suspensió de l'aigua del riu abans que passi a la segona bassa, on es produeix la infiltració de l'aigua a l'aqüífer.

Aigües avall, dues passarel·les per a vianants i ciclistes permeten creuar el riu i enllaçar itineraris. La passarel·la blava és al terme de Castellbisbal al punt on hi ha una àrea d’estada, mentre que l’altra, la groga, connecta el parc de la Solana de Sant Andreu amb el camí principal del marge esquerre des d’on, entre els salzes, es fa evident el riu.



Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

1 - Pont del Diable

El Pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. El pont és d'origen romà, del segle I aC, i formava part de l'antiga Via Augusta. Fins el segle XIV va ser l'únic pont de la Vall Baixa del Llobregat, i per ell van passar des d'Al-Mansur fins Napoleó.

 El pont va ser destruït pel riu, que es va endur la pilona central, i està documentada una reconstrucció de l'època romànica l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants de 1295, sota la direcció de Bernat Sellés. El nou disseny comptava amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per a la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana.

 El gener de 1939, durant la Guerra Civil española, l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït l'any 1963 mantenint fidelment l'estructura de la reforma gòtica de 1283

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

7 - Torre mirador del Papiol

L’any 2007, la insuficiència de pluges i la disminució de les reserves regulades d’aigua van obligar el Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb l’ús dels recursos hídricsestablint les mesures a adoptar per tal de garantir la no interrupció del subministre d’aigua per a la població.

El desdoblament del tub de Salmorres (tram Abrera - Prat) va ser una d’aquestes actuacions adoptades com a mesura excepcional i d’urgència al Baix Llobregat. Aquest col·lector, que discorre paral·lel al riu Llobregat i porta aigua amb una elevada concentració de sals, necessitava de tres torres de descàrrega dins l’àrea metropolitana de Barcelona pel seu correcte funcionament. La MMAMB va projectar i gestionar una actuació paisatgística complementària i coherent a les actuacions de recuperació de l’espai fluvial del Llobregat. 

Així, la MMAMB, conjuntament amb l’ACA, va realitzar dos miradors, un al Papiol i l’altre a Sant Joan Despí, sobre aquestes torres de descàrrega. Aquests miradors no estan oberts al públic i es poden utilitzar amb finalitats ambientals i educacionals sol·licitant una visita concertada. Hi ha un tercer mirador, situat al Prat de Llobregat i dissenyat pels serveis tècnics de l’ajuntament, que si que està obert al públic general oferint vistes panoràmiques sobre el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

20 - Sistema de platges metropolitanes

El Llobregat desemboca a la mar mediterrània formant un Delta d’uns 100 Km2 on hi trobem una gran varietat d’espais naturals. Des d’aquí també accedim a part del sistema de platges del de l’àrea metropolitana de Barcelona corresponents als municipis de El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Es tracta de més de 14 Km de platges que formen una superfície de més d’un milió i mig de m2 de sorra.

Les platges de El Prat de Llobregat i Viladecans són les que conserven uns valors naturals més importants on hi són presents les comunitats animals i vegetals pròpies dels sorrals costaners. A Gavà i Castelldefels la platja presenta un major grau d’equipament i es troben entre les més freqüentades de la regió metropolitana de Barcelona.

La platja de El Prat, separada de l’aeroport pel parc del Litoral es va recuperar per l’ús públic gràcies a la posada en funcionament de la depuradora de la desembocadura del riu, que ha eliminat les aportacions contaminants del riu. Ara disposa de tots els serveis bàsics per al seu ús. Les platges de Viladecans i Gavà estan limitades per una extensa pineda litoral i conserven encara un sistema dunar molt poc alterat a Viladecans i que, a Gavà, s’ha respectat i integrat en el disseny del passeig litoral.

La platja de Castelldefels, de prop de cinc quilòmetres de llargada i sorra fina esta situada al costat del massís del Garraf, aquest massís i la seva platja gaudeixen d’una llarga tradició turística com a destí de bany i vacances. El Club Nàutic, el Club Marítim i les diferents escoles de vela són una mostra de la vitalitat de les diferents activitats aquàtiques i nàutiques que s’hi desenvolupen.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

19 - Mirador i desembocadura del riu Llobregat.

La desemboca del riu Llobregat forma un gran i important delta de 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu.

El la part final del riu es va modificar totalment l’any 2008, es va desviar i canalitzar el riu per incrementar la seva llera en aquest tram i augmentar així seva capacitat hidràulica per poder minimizar el risc d’inundació del Prat i permetre l’ampliació del Port de Barcelona i el desenvolupament de les activitats industrials i logístiques a Zona Franca.

A prop de la nova desembocadura, tot passat l’estany de Ca l’Arana, hi trobem un mirador d’accés públic on es pot contemplar l’entrega de les aigües del riu al mar mediterrani així una vista panoràmica dels diferents sistemes de vegetació costaners que poc a poc es van recuperant.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

18 - Estanys de Cal Tet i Ca l’Arana

Cal Tet i Ca n’Arana formen part dels espais protegits del delta del Llobregat des de l’any 1987, quan es van declarar les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l'Arana i el Remolar–Filipines.

És un sistema d’aiguamolls que rep part de les aigües de la depuradora i millora la seva qualitat gràcies a filtres verds de vegetació autòctona del delta. També disposa de punts d’observació de l’avifauna i recorreguts de gran interès ambiental.

Al costat de la nova llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua plantades amb canyissos i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses hi arriba, a través d'un sifó, aigua tractada procedent de la depuradora del Baix Llobregat. Els canyissos, mitjançant un procés natural, n'eliminen les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics. I després, per gravetat, l'aigua va a parar a l'estany de cal Tet.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

17 - Espais naturals del Delta del Llobregat

El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.

Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.

El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport. El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles

.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

16 - Parc lúdic fluvial del Prat de Llobregat

El Parc Lúdic Fluvial és la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi del Prat de Llobregat. El parc, de 6,7 hectàrees, consta d’un sistema de recorreguts i d’un passeig fluvial de 1,8 km paral·lel al riu Llobregat amb zones d’estada associades, així com d’una gran varietat de jocs distribuïts a l’albereda central. Es defineixen zones d’intensitat d’ús com serien l’entorn de la Torre Mirador o la plaça dels Umbracles. Aquesta última singularitza l’accés principal al riu Llobregat des del Prat de Llobregat.

És important remarcar que el parc connecta l’espai fluvial del Prat i Sant Boi, situat aigües amunt, amb els espais naturals del Delta del Llobregat situats aigües avall, permetent així un llarg i agradable passeig a peu o en bici pel marge dret del riu fins a les platges metropolitanes.

Les accions ambientals dutes a terme han permès la naturalització de l’espai i l’augment del seu valor mediambiental. S’han sembrat i plantat espècies característiques d’aquesta zona del riu i de baix manteniment, que serviran com a base per a noves comunitats de vegetació i fauna associada. Per un altre banda, s’ha instal·lat un sistema de drenatge sostenible que redueix les necessitats hídriques del parc.

Cal destacar també que al parc hi ha un mirador situat sobre una torre de descàrrega del tub de Salmorres que es troba obert al públic i que ofereix importants vistes panoràmiques del propi parc, el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

15 - Zona de deflectors

Els deflectors són uns elements construïts amb rocalla en forma de triangle i que han estat prèviament dissenyats i projectats amb els pertinents càlcul hidràulics per tal de que possibilitin el procés de meandrificació del riu diversificant així els hàbitats ecològics fluvials tant aquàtics com terrestres. Al meandrificar la llera secundària d'aigües baixes, disminueix la velocitat de l'aigua del riu i augmenta així la infiltració d’aigua natural des del propi curs del riu a l'aqüifer subterrani.

Amb el pas del temps, aquests elements s’han d’integrat a l’entorn natural, essent cada vegada menys visibles però complint igualment la seva funció de meandrificació del riu.

El projecte va proposar l’ús de deflectors d’escollera per la formació d’una llera d’aigües baixes meandriforme de 40 m d’amplada amb una longitud d’ona d’uns 500 m aproximadament. Aquesta llera es va formar mitjançant actuacions “passives” deixant que el mateix riu fos qui modelés els meandres. Per aconseguir això, es van disposar una sèrie de deflectors situats estratègicament de tal forma que la llera d’aigües baixes convergís cap al model de llera de projecte definida pels càlculs hidràulics. És necessari mencionar que en avingudes, inclus per sota del període de retorn, aquesta llera es desbordarà i ocuparà braços secs de riu. D’aquesta manera es manté una única llera d’aigües baixes durant gran part de l’any que disposa de calat suficient per assegurar la connectivitat fluvial sense perdre capacitat hidràulica.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más

14 - Meandre de Sant Joan Despí

Un meandre és un revolt molt pronunciat en un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera.

Un corrent de qualsevol volum pot prendre la forma de meandres. A mesura que, alternativament, l’aigua va erosionant els sediments de la part exterior de la corba (la riba còncava) i els va dipositant a la part interior (la riba convexa, on la velocitat de l'aigua és més baixa i no té tanta capacitat d'erosió), produeix com a resultat una forma sinuosa al llarg de la vall.

El meandre de Sant Joan Despí ha estat rehabilitat a nivell paisatgístic a través d’implantar un sistema de reg innovador i sostenible basat en una xarxa de canals que s’omplen d’aigua regenerada provinent de la depuradora del Baix Llobregat situada al Prat, creant així diverses zones humides on s’hi han realitzat plantacions de vegetació helofítica i de ribera. 

El projecte recupera la funcionalitat ecològica de l’espai fluvial i resol deficiències mediambientals amb un seguit d’actuacions que, amb el temps, han de consolidar el Llobregat en un espai natural de qualitat.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

Ver más