Migramos a Sant Vicenç dels Horts

Volvemos en Septiembre con más actividades ambientales.

Hazte Voluntario Ambiental de Terra i Sal

Ayúdanos a limpiar el patrimonio natural de Viladecans

Punts Verds a Sant Vicenç Dels Horts

Saps on estan els punts verds a Sant Vicenç Dels Horts?

Punts Verds a Viladecans

Saps on estan els punts verds a Viladecans?

La Qualitat de l'aire a Sant Vicenç dels Horts

Nivell dels contaminants atmosfèrics del últim mes

Fotodenuncia Ambiental

Ayúdanos a conservar los espacios naturales de Viladecans. Tú decides!!

sábado, 24 de junio de 2017

Ruta Sant Antoni - Limpieza Montpedròs

Salida de reconocimiento y limpieza por el Montpedròs - Pedra Dreta - Petròglif - Ermita Sant Antoni y Sender de la Torrassa.

Durante la limpieza, hemos encontrado:
  • Kleenex - Pañuelos de Papel
  • Paquetes de cigarros
  • Envases de productos energéticos
  • Vidrio
  • Plásticos
También hemos detectado un árbol que ha sido afecto por la larva del Gran Capricornio, Quercus. Podéis ver su ubicación en el Mapa Interactivo - Minadores de Quercus



Ruta Senderista


Powered by Wikiloc

domingo, 28 de mayo de 2017

Pi Gros i Puig Castellà




Powered by Wikiloc

viernes, 5 de febrero de 2016

Renaturalización del Dunar en el Remolar



El próximo 13 de Febrero realizaremos una renaturalización de las Dunas del Remolar retirando las plantas exóticas e invasoras de los antiguos Campings. Saldremos a las 9h desde la Plaça dels Voluntaris Olimpics en coche hacia el Remolar, se precisa coche y se compartirán las plazas entre los voluntarios y colaboradores.

Antes de comenzar la jornada se explicará la actividad, las medidas de seguridad y conducta de los voluntarios y colaboradores durante la actividad.

Punto de Encuentro :Plaça de Voluntaris Olimpics Torre Roja. 
Hora: 8:45' -  Hora de Salida: 9h





lunes, 21 de septiembre de 2015

Caminata Ambiental Sierra del Montbaig



El próximo domingo, 27 de Septiembre a las 08.30h en la Plaça del Voluntaris Olimpics del Parc de la Torrerroja.

Haremos una excursión ambiental a la ermita de Sant Ramon. Subiremos por el Puig de la Verdera, Camí de Can Sala hasta la Ermita y bajaremos por el Camí de Can Torrents. Durante la excursión revisaremos el estado de los caminos e identificaremos las zonas con residuos. 

Importante: llevar agua, gorra, calzado y un bocadillo. Se realizará una parada en la Ermita para almorzar.

miércoles, 29 de julio de 2015

Rutar Baix Llobregat

lunes, 29 de junio de 2015

Ermita del Roser


Powered by Wikiloc

Descarrega el track a Wikiloc


Ermita construïda l'any 1955. Va ser remodelada l'any 1985. Té una sola nau, amb uns contraforts que, en el tram de la façana, la integren atorgant-li una característica forma de trapezi. Al seu damunt hi ha una espadanya i, a la capçalera, un absis semicircular a l'estil de les capelles romàniques. Per arribar-hi cal agafar un camí rural que neix prop del cementiri. S'hi celebra un aplec cada primer diumenge d'octubre.

 L'ermita va ser construida poc a poc i amb la col.laboració de molts veïns i veïnes de Sant Climent i molta informació la tenim gràcies als llibres : "Història de Sant Climent de Llobregat" de mossen Jordi Fort i al recull "50 anys d'història de l'Ermita de la Mare de Dèu del Roser" de Pilar Molins i Montserrat.

 Els terrenys per fer la construcció van ser cedits per tres famílies propietaries d'aquest indret del turó de la Cama Griga.

martes, 19 de mayo de 2015

1 - Pont del Diable

El Pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. El pont és d'origen romà, del segle I aC, i formava part de l'antiga Via Augusta. Fins el segle XIV va ser l'únic pont de la Vall Baixa del Llobregat, i per ell van passar des d'Al-Mansur fins Napoleó.



 El pont va ser destruït pel riu, que es va endur la pilona central, i està documentada una reconstrucció de l'època romànica l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants de 1295, sota la direcció de Bernat Sellés. El nou disseny comptava amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per a la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana.

 El gener de 1939, durant la Guerra Civil española, l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït l'any 1963 mantenint fidelment l'estructura de la reforma gòtica de 1283



Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat


7 - Torre mirador del Papiol

L’any 2007, la insuficiència de pluges i la disminució de les reserves regulades d’aigua van obligar el Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb l’ús dels recursos hídricsestablint les mesures a adoptar per tal de garantir la no interrupció del subministre d’aigua per a la població.



El desdoblament del tub de Salmorres (tram Abrera - Prat) va ser una d’aquestes actuacions adoptades com a mesura excepcional i d’urgència al Baix Llobregat. Aquest col·lector, que discorre paral·lel al riu Llobregat i porta aigua amb una elevada concentració de sals, necessitava de tres torres de descàrrega dins l’àrea metropolitana de Barcelona pel seu correcte funcionament. La MMAMB va projectar i gestionar una actuació paisatgística complementària i coherent a les actuacions de recuperació de l’espai fluvial del Llobregat. 



Així, la MMAMB, conjuntament amb l’ACA, va realitzar dos miradors, un al Papiol i l’altre a Sant Joan Despí, sobre aquestes torres de descàrrega. Aquests miradors no estan oberts al públic i es poden utilitzar amb finalitats ambientals i educacionals sol·licitant una visita concertada. Hi ha un tercer mirador, situat al Prat de Llobregat i dissenyat pels serveis tècnics de l’ajuntament, que si que està obert al públic general oferint vistes panoràmiques sobre el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

20 - Sistema de platges metropolitanes

El Llobregat desemboca a la mar mediterrània formant un Delta d’uns 100 Km2 on hi trobem una gran varietat d’espais naturals. Des d’aquí també accedim a part del sistema de platges del de l’àrea metropolitana de Barcelona corresponents als municipis de El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Es tracta de més de 14 Km de platges que formen una superfície de més d’un milió i mig de m2 de sorra.


Les platges de El Prat de Llobregat i Viladecans són les que conserven uns valors naturals més importants on hi són presents les comunitats animals i vegetals pròpies dels sorrals costaners. A Gavà i Castelldefels la platja presenta un major grau d’equipament i es troben entre les més freqüentades de la regió metropolitana de Barcelona.


La platja de El Prat, separada de l’aeroport pel parc del Litoral es va recuperar per l’ús públic gràcies a la posada en funcionament de la depuradora de la desembocadura del riu, que ha eliminat les aportacions contaminants del riu. Ara disposa de tots els serveis bàsics per al seu ús. Les platges de Viladecans i Gavà estan limitades per una extensa pineda litoral i conserven encara un sistema dunar molt poc alterat a Viladecans i que, a Gavà, s’ha respectat i integrat en el disseny del passeig litoral.

La platja de Castelldefels, de prop de cinc quilòmetres de llargada i sorra fina esta situada al costat del massís del Garraf, aquest massís i la seva platja gaudeixen d’una llarga tradició turística com a destí de bany i vacances. El Club Nàutic, el Club Marítim i les diferents escoles de vela són una mostra de la vitalitat de les diferents activitats aquàtiques i nàutiques que s’hi desenvolupen.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

19 - Mirador i desembocadura del riu Llobregat.

La desemboca del riu Llobregat forma un gran i important delta de 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu.


El la part final del riu es va modificar totalment l’any 2008, es va desviar i canalitzar el riu per incrementar la seva llera en aquest tram i augmentar així seva capacitat hidràulica per poder minimizar el risc d’inundació del Prat i permetre l’ampliació del Port de Barcelona i el desenvolupament de les activitats industrials i logístiques a Zona Franca.


A prop de la nova desembocadura, tot passat l’estany de Ca l’Arana, hi trobem un mirador d’accés públic on es pot contemplar l’entrega de les aigües del riu al mar mediterrani així una vista panoràmica dels diferents sistemes de vegetació costaners que poc a poc es van recuperant.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

18 - Estanys de Cal Tet i Ca l’Arana

Cal Tet i Ca n’Arana formen part dels espais protegits del delta del Llobregat des de l’any 1987, quan es van declarar les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l'Arana i el Remolar–Filipines.


És un sistema d’aiguamolls que rep part de les aigües de la depuradora i millora la seva qualitat gràcies a filtres verds de vegetació autòctona del delta. També disposa de punts d’observació de l’avifauna i recorreguts de gran interès ambiental.

Al costat de la nova llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua plantades amb canyissos i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses hi arriba, a través d'un sifó, aigua tractada procedent de la depuradora del Baix Llobregat. Els canyissos, mitjançant un procés natural, n'eliminen les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics. I després, per gravetat, l'aigua va a parar a l'estany de cal Tet.


Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

17 - Espais naturals del Delta del Llobregat

El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.



Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.



El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport. El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles
.
Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

16 - Parc lúdic fluvial del Prat de Llobregat

El Parc Lúdic Fluvial és la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi del Prat de Llobregat. El parc, de 6,7 hectàrees, consta d’un sistema de recorreguts i d’un passeig fluvial de 1,8 km paral·lel al riu Llobregat amb zones d’estada associades, així com d’una gran varietat de jocs distribuïts a l’albereda central. Es defineixen zones d’intensitat d’ús com serien l’entorn de la Torre Mirador o la plaça dels Umbracles. Aquesta última singularitza l’accés principal al riu Llobregat des del Prat de Llobregat.



És important remarcar que el parc connecta l’espai fluvial del Prat i Sant Boi, situat aigües amunt, amb els espais naturals del Delta del Llobregat situats aigües avall, permetent així un llarg i agradable passeig a peu o en bici pel marge dret del riu fins a les platges metropolitanes.

Les accions ambientals dutes a terme han permès la naturalització de l’espai i l’augment del seu valor mediambiental. S’han sembrat i plantat espècies característiques d’aquesta zona del riu i de baix manteniment, que serviran com a base per a noves comunitats de vegetació i fauna associada. Per un altre banda, s’ha instal·lat un sistema de drenatge sostenible que redueix les necessitats hídriques del parc.

Cal destacar també que al parc hi ha un mirador situat sobre una torre de descàrrega del tub de Salmorres que es troba obert al públic i que ofereix importants vistes panoràmiques del propi parc, el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

15 - Zona de deflectors

Els deflectors són uns elements construïts amb rocalla en forma de triangle i que han estat prèviament dissenyats i projectats amb els pertinents càlcul hidràulics per tal de que possibilitin el procés de meandrificació del riu diversificant així els hàbitats ecològics fluvials tant aquàtics com terrestres. Al meandrificar la llera secundària d'aigües baixes, disminueix la velocitat de l'aigua del riu i augmenta així la infiltració d’aigua natural des del propi curs del riu a l'aqüifer subterrani.


Amb el pas del temps, aquests elements s’han d’integrat a l’entorn natural, essent cada vegada menys visibles però complint igualment la seva funció de meandrificació del riu.


El projecte va proposar l’ús de deflectors d’escollera per la formació d’una llera d’aigües baixes meandriforme de 40 m d’amplada amb una longitud d’ona d’uns 500 m aproximadament. Aquesta llera es va formar mitjançant actuacions “passives” deixant que el mateix riu fos qui modelés els meandres. Per aconseguir això, es van disposar una sèrie de deflectors situats estratègicament de tal forma que la llera d’aigües baixes convergís cap al model de llera de projecte definida pels càlculs hidràulics. És necessari mencionar que en avingudes, inclus per sota del període de retorn, aquesta llera es desbordarà i ocuparà braços secs de riu. D’aquesta manera es manté una única llera d’aigües baixes durant gran part de l’any que disposa de calat suficient per assegurar la connectivitat fluvial sense perdre capacitat hidràulica.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

14 - Meandre de Sant Joan Despí

Un meandre és un revolt molt pronunciat en un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera.


Un corrent de qualsevol volum pot prendre la forma de meandres. A mesura que, alternativament, l’aigua va erosionant els sediments de la part exterior de la corba (la riba còncava) i els va dipositant a la part interior (la riba convexa, on la velocitat de l'aigua és més baixa i no té tanta capacitat d'erosió), produeix com a resultat una forma sinuosa al llarg de la vall.

El meandre de Sant Joan Despí ha estat rehabilitat a nivell paisatgístic a través d’implantar un sistema de reg innovador i sostenible basat en una xarxa de canals que s’omplen d’aigua regenerada provinent de la depuradora del Baix Llobregat situada al Prat, creant així diverses zones humides on s’hi han realitzat plantacions de vegetació helofítica i de ribera. 


El projecte recupera la funcionalitat ecològica de l’espai fluvial i resol deficiències mediambientals amb un seguit d’actuacions que, amb el temps, han de consolidar el Llobregat en un espai natural de qualitat.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

13 - Parc fluvial de Sant Boi de Llobregat

El Parc Fluvial de Sant Boi recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per antics horts il·legals situats molt a prop del centre urbà de Sant Boi de Llobregat.


De fet, el cas de Sant Boi de Llobregat resultava paradigmàtic ja que fins fa poc temps, aquest important municipi de més de 82.000 habitants, vivia totalment d’esquenes al riu degut a que l’accés a l’espai fluvial resultava pràcticament impossible pels vianants si no era a base de realitzar llargs i perillosos recorreguts. La nova passera d’accés al riu Llobregat sorteja les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i sobrevola el Canal de la Dreta del Llobregat i la concorreguda BV-2002, aconseguint així generar un còmode recorregut que deixa l’espai fluvial a escassos 250 metros de l‘ajuntament i el casc urbà de la ciutat.


En definitiva, s’ha recuperat un parc fluvial de 3 hectàrees on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera. En total, més de 200 arbres, entre els quals hi ha salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres. També s'han plantat més d'un miler de plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

12 - Torre mirador de Sant Joan Despí

L’any 2007, la insuficiència de pluges i la disminució de les reserves regulades d’aigua van obligar a la Generalitat de Catalunya a aprovar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb l’ús dels recursos hídricsestablint les mesures a adoptar per tal de garantir la no interrupció del subministre d’aigua per a la població.


El desdoblament del tub de Salmorres (tram Abrera - Prat) va ser una d’aquestes actuacions adoptades com a mesura excepcional i d’urgència al Baix Llobregat. Aquest col·lector, que discorre paral·lel al riu Llobregat i porta aigua amb una elevada concentració de sals, necessitava de tres torres de descàrrega dins l’àrea metropolitana de Barcelona pel seu correcte funcionament. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va projectar i gestionar una actuació paisatgística complementària i coherent a les actuacions de recuperació de l’espai fluvial del Llobregat.



Així, la AMB, conjuntament amb l’ACA, va realitzar dos miradors, un al Papiol i l’altre a Sant Joan Despí, sobre aquestes torres de descàrrega. Aquests miradors no estan oberts al públic i es poden utilitzar amb finalitats ambientals i educacionals sol·licitant una visita concertada. Hi ha un tercer mirador, situat al Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat i dissenyat pels serveis tècnics de l’ajuntament, que ofereix vistes panoràmiques sobre el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

11 - Pícnic de la Riera Pahissa

Es tracta d’un espai amb una bona ubicació situat en un punt elevat, en un meandre del riu, que tradicionalment ha estat molt utilitzat pels habitants de Sant Joan Despí tant per a l’oci com per a les diferents activitats esportives a l’aire lliure.


Disposa d’un mirador fluvial d’accés públic amb unes molt bones bones vistes sobre un punt espaecialment interessant del riu Llobregat. Finalment, comentar que aquest espai disposa de zones d’accés restringit per a la nidificació de certes aus.



Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

10 - Basses d’infiltració de Sant Vicenç dels Horts

El sistema de basses d’infiltració ubicat al municipi de Sant Vicenç dels Horts, igual com passa al de ca n’Albareda a Castellbisbal, consta de dues basses diferenciades. La primera bassa, rep l’aigua directament del riu i està dissenyada per retenir-la el temps suficient per tal d’afavorir la decantació natural de la matèria en suspensió abans de passar l’aigua a una segona bassa. Aquesta segona bassa, a través de la permeabilitat del terreny infiltra l’aigua al subsòl, contribuint així a la recuperació de l’aqüífer que proveeix una part de l’aigua que es potabilitza per al consum de Barcelona i la seva àrea metropolitana.


Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

9 - Aiguamolls de Molins de Rei

Als anys 60, l’antic Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) adquirí la propietat de la zona i hi féu una plantació de pollancres. Tanmateix, a causa del nul drenatge del sòl, l’arbreda va desenvolupar-se molt malament. A principis dels anys 90, la major part del arbres de la plantació estaven malalts i havien perdut el seu valor fuster. La creació de l’aiguamoll permetia recuperar, encara que de forma artificial, un espai natural a l’ecosistema fluvial del riu Llobregat.


La idea de l’aiguamoll de Molins de Rei s’adoptà després d’observar que la pollancreda havia estat plantada sobre una antiga extracció d’àrids feta en un antic meandre del riu. Cada vegada que hi havia una crescuda del Llobregat i aquest inundava la ribera, en aquest indret l’aigua romania molt temps a causa de la impermeabilització dels sediments fluvials.

L’aiguamoll de Molins de Rei ocupa una superfície d’unes 6 hectàrees i és la làmina d’aigua dolça més gran del baix Llobregat. En poc més d’un lustre s’ha convertit en una zona humida natural que millora la biodiversitat de la comarca, alhora que permet un ús públic i educatiu de gran importància.


L’aiguamoll consta d’una llacuna d’aigua dolça amb una fondària d’entre 30 i 150 cm. Al seu voltant hi ha una rica varietat de vegetació de ribera i d’aigua dolça. Hi destaca la presència d’espècies arbòries com ara el vern, el salze i el tamariu. Tanmateix, la riquesa d’aquest espai natural s’ha d’agraïr a les comunitats de plantes anomenades helofítiques, com el canyís i la boga. Aquestes dues espècies formen els anomenats canyars, que permeten la nidificació d’una bona colla d’espècies d’ocells.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat