El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.
Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.
Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.
El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport. El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles
Veure ubicació -
Mapa Interactiu
