Migramos a Sant Vicenç dels Horts

Volvemos en Septiembre con más actividades ambientales.

Hazte Voluntario Ambiental de Terra i Sal

Ayúdanos a limpiar el patrimonio natural de Viladecans

Punts Verds a Sant Vicenç Dels Horts

Saps on estan els punts verds a Sant Vicenç Dels Horts?

Punts Verds a Viladecans

Saps on estan els punts verds a Viladecans?

La Qualitat de l'aire a Sant Vicenç dels Horts

Nivell dels contaminants atmosfèrics del últim mes

Fotodenuncia Ambiental

Ayúdanos a conservar los espacios naturales de Viladecans. Tú decides!!

domingo, 4 de octubre de 2015

Limpieza del Camí y la playa del Cal Francés al Remolar

El delta del Llobregat, formado por una extensa plana de 98 km2, entre el massís del Garraf y Montjuïc, conserva una de las zonas húmedas más importantes de Cataluña. El delta es un mosaico de paisajes donde los espacios naturales destacan por su valor ecológico y su gran biodiversidad. Es por eso que hemos conmemorado el Día Mundial del Hábitat limpiando en el Remolar, el Camí i la Platja del Cal Francés en el Remolar.

Queremos denunciar el pobre estado de la platja del Cal Francés, catalogada como "Platja Verge" pero con grandes deficiencias ambientales debido a la gran acumulación plásticos, porexpan que las corrientes y las olas arrastran a la arena y a zonas protegidas como la desembocadura de la riera de Sant Climent y el Estany del Remolar-Filipinas.

















Más fotos en el enlace



viernes, 25 de septiembre de 2015

Voluntariado Ambiental en Cal Francés-Remolar



El próximo domingo 04 de Octubre realizaremos una acción de voluntariado ambiental en el Camí y la playa de Can Francés en el Remolar. Esta actividad se realiza para celebrar el día Mundial del Hábitat en Viladecans.

El termino municipal de cuenta con diferentes tipos de hábitat: montaña, Parque agrario, humedales, dunas y playas verdes. Por eso, queremos ayudar en su conservación, limpieza y preservar la fauna y flora de la acción del hombre con actividades de voluntariado.

Detalles de la actividad
  1. Recoger restos de plásticos, papel, latas, vidrio, etc.. en el Camí de Cal Francès 
  2. Recoger "lagrimas de sirena" y residuos en la playa de Cal Francés
  3. Almuerzo en el Remolar
  4. Visita de las instalaciones del Remolar
  5. Participación en las actividades del Consorci del Delta




Punto de encuentro: Plaça dels Voluntaris, Parc de la Torre Roja a las 9h. 
Importante: El desplazamiento hasta el remolar se realizará en coche. 

Recordar traer agua y un bocadillo

jueves, 27 de agosto de 2015

Filipines Nord


Les Filipines Nord forma part de l'antiga maresma de les Filipines. La carretera C31 va partir aquesta maresma en dues zones, les "Filipines Nord" (zona humida situada al nord de la C31) i El Remolar-Filipines .

Filipines Nord

Aquest espai s'ha vist molt afectat pel desviament i condicionament de diferents infraestructures viàries, associades a les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat. Amb la revisió de l'inventari, s'ha reduït la zona humida inicialment inclosa, excloent-ne les zones ocupades per noves infraestructures.

La vegetació d'aquest espai està formada per diverses comunitats característiques de zones aigualoses: jonqueres, prats humits, salicornars, canyissars i canyars. Hi ha taques més localitzades de salicornar dominat per cirialera fruticosa (Sarcocornia fruticosa) i herbeis de salats (Suaeda maritima) i (Suaeda fruticosa).

Un altre ambient destacable són els canals d’aigua i les basses d’inundació permanent. Alguns d’aquests canals conservaven les aigües relativament netes, per la qual cosa eren una reserva per a algunes espècies més exigents en la qualitat de les aigües. És en aquestes zones on es va localitzar l’espargani comú (Sparganium erectum), que tenia aquí l’única localitat en tot el delta del Llobregat. Després de les obres abans esmentades, cal estudiar l'estat d'aquesta espècie a la zona. També s'hi havia citat espècies com la carofícia Chara vulgaris, les poligonàcies Polygonium amphibium i Polygonium salicifolium, el lliri groc (Iris pseudacorus), la llentia d’aigua (Lemna minor) i la boga.

Pel que fa a la fauna, l'espai era una important zona d’alimentació de l’agró roig (Ardea purpurea) i l’arpella (Circus aeruginosus).

Aquest espai s'ha vist molt afectat per la construcció de noves infraestructures viàries, tal com s'ha comentat anteriorment. L'espai també és objecte d’abocaments incontrolats.

Usos

  • Regadiu i usos agrícoles

Alteracions hidrològiques

  • Alteració de la circulació de l’aigua
  • Dragats i actuacions a la llera i marges
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig
  • Abocament de runes i residus inerts
  • Colmatació induïda (aportació de terres i altres materials)
  • Dessecació per obres de drenatge

Alteracions de la qualitat de l'aigua

  • Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
  • Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

  • Sobrefreqüentació antròpica
  • Abocaments de residus, runes, etc.
  • Proximitat autopista/autovia/carretera
  • Proximitat aeroport
  • Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
  • Alteracions directes a la vegetació no determinats

Estat de conservació observat

  • Molt deficient

Valoració

Zona d'aiguamolls molt afectada per l'ampliació de l'aeroport i les infraestructures associades.

Particularitats ecològiques i biològiques

  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
  • Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

  • Xarxa Natura 2000

Info: Gencat

Zones Humides a Viladecans

Viladecans i el delta del Llobregat conserva una de les zones humides més importants del litoral català. A les zones humides viuen de forma temporal o permenent una gran varietat d'espècies de fauna i flora.

Zones humides a Viladecans:


 

L’evolució dels usos del sòl al delta del Llobregat :1920-2011

En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l’arribada de tot tipus d’usos. Es trenca l’equilibri natural entre l’activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra.

Les zones humides són ecosistemes fràgils i escassos de la Terra

Info: glseobarcelona

Llacunes de Can Dimoni



Les llacunes de Can Dimoni són tres basses d’origen artificial, producte d’un antiga activitat extractiva. En total ocupen 4,90 Ha. Es localitzen enmig d‘una zona d’horta, força transformada pel pas de diverses infraestructures i l’aparició d’alguns tallers i petites indústries als darrers anys.

Imatge de complement

La zona disposa d’un itinerari amb aguait, zona de pic-nic, aparcament amb serveis i petita caseta d’informació. S’utilitza com a espai per a l’educació ambiental, sobretot d’escolars.

La llacuna gran és la més visitada i es troba en un pitjor estat de conservació, degut a la sobrefreqüentació i als usos ramaders. Té un cinyell helofític perimetral de canyissar i boga. 

Les dues basses petites, situades al sud, es troben gairebé unides. L'accés a aquesta zona sol estar tancat mitjançant una barrera-observatori de fusta. Les basses tenen un cinyell helofític format per canyissar i bogues, i al seu entorn hi ha canyars, herbassars humits i jonqueres. Són també un punt de cria del cabusset i el martinet menut i un important dormidor d’ardèides.

Pel que fa a la fauna, s’hi ha citat nidificació d’espècies com el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i rapinyaires nocturnes com l'òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua).

La zona experimenta diversos impactes derivats de la sobrefreqüentació (deixalles, abocaments de runes, alliberament d’espècies exòtiques -tortugues de florida, etc.-), caça i pesca furtives, cremes de vegetació, etc. Les aigües presenten un grau d’eutrofització elevat i estan sotmeses a risc de contaminació i a la sobreexplotació dels aqüífers. El sistema canalitzat de drenatge d’aigües Bonyidor-Fonollar-Riera Roja passa pel límit est d’aquest espai.

Usos

Lleure i esports
Pesca i/o piscifactoria
Ramaderia
Educació ambiental
Regadiu i usos agrícoles
Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

Abocament de runes i residus inerts
Alteració de la circulació de l’aigua
Colmatació natural
Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

Presència d’espècies animals exòtiques
Sobrefreqüentació antròpica
Proximitat autopista/autovia/carretera
Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments

Captacions d'aigua en un radi de 100 m

Estat de conservació observat

Mediocre

Valoració

Conjunt de tres basses –dues de les quals pràcticament unides- resultat d’una antiga extracció d’àrids, naturalitzades com a zona humida. S’hi realitzen activitats d’educació ambiental i tenen interès sobretot pel seu valor pedagògic.

Particularitats ecològiques i biològiques

Important zona de refugi i hivernada d’ocells.

Info: Gencat

Els Reguerons



Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la Zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) del delta del Llobregat. El seu àmbit territorial és de gairebé 29 hectàrees. La zona humida aquí considerada, tanmateix, abasta una superfície lleugerament menor, ja que se n’han exclòs alguns sectors de la ZEPA que són destinats a agricultura.

Els Reguerons amb les muntanyes al fons
Els Reguerons - Foto: poblescatalunya.com
Als Reguerons dominen, pel que fa a la vegetació, les jonqueres -amb Juncus acutus i crassifolis- i herbassars humits. Hi ha també una extensa zona de canyissar inundat i una llacuna en forma de "U", amb un canyissar i bogar que van reduint progressivament la làmina d'aigua.

En aquest espai s'observa amb regularitat l’arpella (Circus aeroginosus). Igualment, és una àrea de cria del martinet menut (Ixobrychus minutus) i d'alimentació de l'agró roig (Ardea purpurea). A l'hivern, l'espai esdevé un punt de concentració de fredelugues (Vanellus vanellus).

Els Reguerons es localitzen enmig d’una zona de conreus d’horta. Hi ha 3 captacions d'aigua dins l'espai (segons informació facilitada per l'ACA) i d'altres en un radi inferior a 100 m. L'espai rep aigua de diversos canals de reg, per la qual cosa està força eutrofitzat. La presència de ramats d’ovelles, si bé ajuda a mantenir oberta la vegetació, contribueix a augmentar l’eutrofització del medi. L'espai és objecte periòdicament d’alguns abocaments incontrolats. També és zona de passeig i lleure d'alguns veïns, molts d'ells propietaris de gossos. Es produeixen petites ocupacions per conreus als sectors més periferics. La proximitat de l'aeroport genera un impacte sonor important, com a la resta d'espais del Delta.

Aquest espai pertany a l’anomenat Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons.

Usos

  • Lleure i esports
  • Ramaderia
  • Regadiu i usos agrícoles
  • Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

  • Colmatació natural
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

  • Terbolesa de l’aigua
  • Abocaments deixalles sòlides
  • Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

  • Extensió camps i plantacions
  • Alteracions directes a la vegetació no determinats

Captacions i abocaments

  • Captacions d'aigua en un radi de 100 m
  • Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

  • Bo

Valoració

Zona de mulladius, amb herbassars, jonqueres i canyissars, d'interès pels seus hàbitats i la seva fauna, especialment d'ocells.

Particularitats ecològiques i biològiques

  • Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
  • Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
  • Important zona de refugi i hivernada d’ocells
  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
  • Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

  • Xarxa Natura 2000
Info: Gencat

Estany del Remolar-Filipines



L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat. Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

Estany del Remolar - Foto: Viladecans.cat
L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat. El Braç de la Vidala, també situat dins d'aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressenteix de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.

La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals. Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord (Triglochin maritima), la gencianàcia (Centaurium spicatum), la ranunculàcia (Ranunculus peltatu)s, la gramínia (Crypsis aculeata), la poligonàcia (Polygonium salicifolium), algunes orquídees, com Ophrys speculum i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí (Narcissus serotinus) i el lliri groc (Iris pseudacorus).

Maresme de les Filipines - Foto: NaturaScape

Pel que fa als ocells, destaca la presència d'importants poblacions d'anàtides i limícoles a l'hivern, així com d'espècies com la boscarla mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena (Himantopus himantopus), d'importància internacional. També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló (Rallus aquaticus), el rascletó (Porzana parva), l’arpella (Circus aeruginosus) i l’agró roig (Ardea purpurea). A les aigües s'ha citat la presència d’anguiles (Anguilla anguilla), peixos eurihalins i tortugues de rierol (Mauremys leprosa), així com de l’amenaçat fartet (Aphanius iberus). 

Aquesta zona humida havia arribat a ser un espai fortament degradat, on es realitzaven nombrosos abocaments industrials i domèstics no depurats. Actualment, malgrat que es mantenen nivells elevats d’eutrofització, l’aigua ha experimentat una certa millora, sobretot el cos central de l’estany, el Remolar. El braç de la Vidala, en canvi, segueix essent clarament eutròfic, ja que rep les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja.

La millora de la qualitat de l’aigua i una gestió adequada estan facilitant la recuperació dels sistemes naturals. Entre les mesures adoptades es pot destacar la introducció de cavalls camarguesos, que pasturen les maresmes de les Filipines per aclarir les masses de canyissar i pemetre la recuperació d’espècies de flora. Els darrers anys, l’espai s'ha vist molt afectat per les obres d'ampliació de l'aeroport i la construcció de noves infraestructures, que han eliminat el sector conegut com a Pas de les Vaques i han alterat gran part de la zona humida "Filipines Nord", situada al nord. Cal fer esment també, de la presència d’espigons a la desembocadura del Remolar. L'espai formava part del corredor verd Remolar-Filipines-Reguerons, avui destruït i fragmentat.

Usos

  • Usos paisatgístics
  • Educació ambiental
  • Lleure i esports
  • Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

  • Alteració de la circulació de l’aigua
  • Dragats i actuacions a la llera i marges
  • Colmatació natural
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig 

Alteracions de la qualitat de l'aigua

  • Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
  • Terbolesa de l’aigua
  • Salinització per intrusió marina
  • Eutrofització
  • Abocaments deixalles sòlides

Alteracions sobre la flora i la fauna

  • Presència d’espècies animals exòtiques
  • Sobrefreqüentació antròpica
  • Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
  • Abocaments de residus, runes, etc.
  • Proximitat autopista/autovia/carretera
  • Proximitat aeroport

Captacions i abocaments

  • Captacions d'aigua en un radi de 100 m
  • Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

  • Mediocre

Valoració

Zona humida molt diversa, formada per maresmes, aiguamolls, estanys litorals, etc. L'antic sector del Pas de les Vaques s'ha destruït com a conseqüència de l'amplació de l'aeroport.

Particularitats ecològiques i biològiques

  • Zona de biòtop-pont entre grans zones humides
  • Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
  • Important zona de refugi i hivernada d’ocells
  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
  • Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus

Figures de protecció

  • Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
  • Reserva natural parcial Reserva Natural Parcial de Remolar-Filipines
  • Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
  • Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat parcial de Remolar-Filipines

Gestió d'espècies

Aphanius iberus.png

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia


Info: gencat
gencat


Riera de Sant Climent



La riera de Sant Climent és una riera litoral molt transformada hidrològicament. Tot i tractar-se d’una riera, el buidatge que es va fer del terreny a principis dels anys 90, des de la carretera C31 (autovia de Castelldefels) fins al mar, la va convertir més en un canal d’aigües lèntiques, que no en una riera. El material extret de la riera per fer-ne el buidatge es va abocar en uns terrenys del marge dret, alterant-ne totalment la vegetació. Aquests terrenys es troben ara més d’un metre per sobre la cota inicial i han esdevingut un canyissar sec.

Desembocadura de la riera de Sant Climent Foto: ichn.iec.cat

Les vores del canal estan colonitzades per canyars, canyissars i alguns tamarius. Als fons s'hi havia citat herbassars submergits de fanerògames d’aigua dolça i poblaments de carofícies. Algunes espècies destacables citades són els hidròfits Potamogeton pectinatus i Zannichelia palustris. L'eutrofització creixent de l'espai podria haver comportat la desaparició d'aquestes comunitats i espècies.

Pel que fa a la fauna, l'aspecte més remarcable és la presència habitual a l'espai d'importants poblacions d'anàtides. S'hi ha comprovat també la presència d'espècies interessants d'ocells, com el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus), a més de diverses espècies de peixos, com el llobarro (Dicentrarchus labrax).

Entre els impactes cal destacar l'eutrofització i contaminació de les aigües, els efectes derivats de la proximitat de diverses infraestructures (aeroport i carretera C31) i els rebliments de terres. 

Usos

  • Educació ambiental
  • Lleure i esports
  • Regadiu i usos agrícoles
  • Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

  • Alteració de la circulació de l’aigua
  • Dragats i actuacions a la llera i marges
  • Abocament de runes i residus inerts
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

  • Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
  • Terbolesa de l’aigua
  • Salinització per intrusió marina
  • Eutrofització
  • Vessament d’aigües urbanes
  • Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna

  • Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
  • Abocaments de residus, runes, etc.
  • Proximitat autopista/autovia/carretera
  • Proximitat aeroport
  • Alteracions directes a la vegetació no determinats
  • Sobrefreqüentació antròpica
  • Tales forestals i neteges de vegetació de ribera

Captacions i abocaments

  • Captacions d'aigua en un radi de 100 m
  • Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

Molt deficient

Valoració

Riera litoral molt transformada per les activitats humanes, que l’han convertida en un ample canal d’aigües encalmades.

Particularitats ecològiques i biològiques

  • Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Important zona de refugi i hivernada d’ocells
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats

Figures de protecció

  • Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
  • Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
  • Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat

Gestió d'espècies

Aphanius iberus.png

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia


Info: gencat

Estany de la Murtra



L’estany de la Murtra és una antiga llacuna, que té actualment l'aspecte d'una riera canalitzada entre conreus. Aquest espai natural està situat al costat de la pineda litoral i els camps de cultiu de Gavà i Viladecans

Es tracta d’una de les zones humides del Delta del Llobregat més castigades, tant per la proximitat i efectes de diverses infraestructures com per l'alteració dels fluxos hídrics. Diverses comportes en regulen el nivell d’aigua i l’aïllen del mar. A més, constitueix la via de desguàs dels canals de reg de Viladecans i Gavà, ús aquest que ja s’esmenta en documents de l’edat mitjana.

Foto de elbaix.cat
Pel que fa a la fauna, a l’estany de la Murtra s’hi han citat espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el morell de cap roig (Aythya ferina), la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos, invertebrats aquàtics. La vegetació de l'espai es redueix a una estreta franja de canyars, degut a l'expansió dels conreus.

També és un espai destacat per a la fauna, especialment per a les aus aquàtiques, en trobar-se en l’equador de la ruta migratòria entre el nord d’Europa i Àfrica. Algunes espècies nidificants són la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos i invertebrats aquàtics.

Aquesta zona humida té una superfície d’unes 22 hectàrees. Al límit sud de l'espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries. La qualitat de l’aigua es veu afectada molt negativament pels abocaments de l'EDAR de Gavà i Viladecans, fins a tal punt que el tram final de l'espai té l'aspecte d'una claveguera a l'aire lliure. El potencial ecològic de l’espai també es veu alterat per les infrastructures de l'entorn (soroll, efecte barrera, etc.) i pels abocaments d'aigües d'ús agrícola i industrial.

Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai del PEIN Delta del Llobregat" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000.
Foto de Wikimedia: pere prlpz

Usos


  • Lleure i esports
  • Regadiu i usos agrícoles
  • Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques


  • Alteració de la circulació de l’aigua
  • Dragats i actuacions a la llera i marges
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua


  • Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
  • Entrades d’aigua de depuradores Terbolesa de l’aigua
  • Abocaments deixalles sòlides
  • Eutrofització Vessament d’aigües urbanes
  • Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna


  • Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
  • Abocaments de residus, runes, etc.
  • Proximitat autopista/autovia/carretera
  • Proximitat aeroport
  • Presència d’espècies animals exòtiques
  • Alteracions directes a la vegetació no determinats
  • Sobrefreqüentació antròpica
  • Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
  • Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments


  • Captacions d'aigua en un radi de 100 m
  • Abocaments d'EDAR en un radi de 100 m

DIAGNOSI


  • Estat ecològic (ECELS/QAELS)
  • Estat ecològic: Deficient
  • ECELS: IV Deficient 30
  • QAELS: III Mediocre

Estat de conservació observat


  • Molt deficient

Valoració

Antiga llacuna litoral molt transformada, convertida en una riera. L'expansió dels conreus, la greu contaminació de l'aigua i les alteracions hidrològiques afecten molt negativament l'espai E.4. Particularitats ecològiques i biològiques

Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza Important zona de refugi i hivernada d’ocells Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats

RÈGIM DE PROTECCIÓ I GESTIÓ


  • Xarxa Natura 2000 - LIC/ZEPA - ES0000146 - Delta del Llobregat
  • Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat



Info: Gencat