jueves, 27 de agosto de 2015

Estany del Remolar-Filipines



L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat. Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

Estany del Remolar - Foto: Viladecans.cat
L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat. El Braç de la Vidala, també situat dins d'aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressenteix de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.

La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals. Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord (Triglochin maritima), la gencianàcia (Centaurium spicatum), la ranunculàcia (Ranunculus peltatu)s, la gramínia (Crypsis aculeata), la poligonàcia (Polygonium salicifolium), algunes orquídees, com Ophrys speculum i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí (Narcissus serotinus) i el lliri groc (Iris pseudacorus).

Maresme de les Filipines - Foto: NaturaScape

Pel que fa als ocells, destaca la presència d'importants poblacions d'anàtides i limícoles a l'hivern, així com d'espècies com la boscarla mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena (Himantopus himantopus), d'importància internacional. També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló (Rallus aquaticus), el rascletó (Porzana parva), l’arpella (Circus aeruginosus) i l’agró roig (Ardea purpurea). A les aigües s'ha citat la presència d’anguiles (Anguilla anguilla), peixos eurihalins i tortugues de rierol (Mauremys leprosa), així com de l’amenaçat fartet (Aphanius iberus). 

Aquesta zona humida havia arribat a ser un espai fortament degradat, on es realitzaven nombrosos abocaments industrials i domèstics no depurats. Actualment, malgrat que es mantenen nivells elevats d’eutrofització, l’aigua ha experimentat una certa millora, sobretot el cos central de l’estany, el Remolar. El braç de la Vidala, en canvi, segueix essent clarament eutròfic, ja que rep les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja.

La millora de la qualitat de l’aigua i una gestió adequada estan facilitant la recuperació dels sistemes naturals. Entre les mesures adoptades es pot destacar la introducció de cavalls camarguesos, que pasturen les maresmes de les Filipines per aclarir les masses de canyissar i pemetre la recuperació d’espècies de flora. Els darrers anys, l’espai s'ha vist molt afectat per les obres d'ampliació de l'aeroport i la construcció de noves infraestructures, que han eliminat el sector conegut com a Pas de les Vaques i han alterat gran part de la zona humida "Filipines Nord", situada al nord. Cal fer esment també, de la presència d’espigons a la desembocadura del Remolar. L'espai formava part del corredor verd Remolar-Filipines-Reguerons, avui destruït i fragmentat.

Usos

  • Usos paisatgístics
  • Educació ambiental
  • Lleure i esports
  • Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

  • Alteració de la circulació de l’aigua
  • Dragats i actuacions a la llera i marges
  • Colmatació natural
  • Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig 

Alteracions de la qualitat de l'aigua

  • Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
  • Terbolesa de l’aigua
  • Salinització per intrusió marina
  • Eutrofització
  • Abocaments deixalles sòlides

Alteracions sobre la flora i la fauna

  • Presència d’espècies animals exòtiques
  • Sobrefreqüentació antròpica
  • Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
  • Abocaments de residus, runes, etc.
  • Proximitat autopista/autovia/carretera
  • Proximitat aeroport

Captacions i abocaments

  • Captacions d'aigua en un radi de 100 m
  • Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

  • Mediocre

Valoració

Zona humida molt diversa, formada per maresmes, aiguamolls, estanys litorals, etc. L'antic sector del Pas de les Vaques s'ha destruït com a conseqüència de l'amplació de l'aeroport.

Particularitats ecològiques i biològiques

  • Zona de biòtop-pont entre grans zones humides
  • Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
  • Important zona de refugi i hivernada d’ocells
  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
  • Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus

Figures de protecció

  • Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
  • Reserva natural parcial Reserva Natural Parcial de Remolar-Filipines
  • Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
  • Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat parcial de Remolar-Filipines

Gestió d'espècies

Aphanius iberus.png

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia


Info: gencat
gencat


0 comentarios:

Publicar un comentario